Els integrants d’aquest projecte són: Jacobo Sanchís, Ismael Algaba, Javier Robles, Miquel Femenies, Jeroni Bisanyes, Inma Hidalgo i Irene Muñoz.
Tots nosaltres, hem dut a terme aquest projecte mitjançant una tasca de reflexió sobre les mancances i necessitats de l’alumnat i els objectius que pretenem aconseguir amb la nostra tasca.
- Anàlisi de la situació: anàlisi de necessitats
Ens trobam a una aula de tercer cicle de primària on necessitam millorar el nivell de comprensió de textos. Per tal de dur a terme aquesta tasca ens caldran tot un seguit de materials com són diferents programes o determinat software. Aquests permetran desenvolupar el nostre projecte d’una manera més interactiva i didàctica al mateix temps que engrescadora, on l’alumnat aprengui a ser competent en diferents aspectes referents a les noves tecnologies, així com en l’àmbit de la comprensió lectora.
- Definir el problema i seleccionar el tema.
El principal problema que ens trobem dins l’aula és que l’alumnat té un bon nivell de lectura però a l’hora d’entendre el contingut o els missatges de determinats texts, sorgeixen els problemes. Per aquest motiu hem decidit centrar-nos en aquest aspecte que ens sembla fonamental per al desenvolupament de les estructures cognitives del subjecte, ja que si un alumne no entén el que llegeix, mai podrà estudiar de manera comprensiva i desenvolupar un aprenentatge significatiu que és el que nosaltres volem.
L’objectiu principal la lectura comprensiva de texts, emperò, aprofitant que l’ètica és camp d’estudi d’interès a aquest cicle, realitzarem un treball conjunt on conflueixin aquests dos aspectes. A més a més, també intentarem que es millori el nivell lector i que es donin a conèixer els diferents estris teconològics que poden resultar útils a l’hora de realitzar un treball conjunt dins l’aula.
Així doncs, com a síntesi del treball a realitzar, el projecte rebrà el nom de Treball d’ètica i lecto-escriptura.
- Definir el procediment: actuacions que es duran a terme.
Realitzarem activitats en gran i petit grup i de tipus col·laboratiu per tal de dur a terme inicialment un treball col·lectiu i posteriorment, per aprofundir en el tema de manera més concreta, de manera que cada alumne pugui treballar al seu ritme.
Dins les activitats en gran grup desenvolupament tot un treball de comprensió i estudi sobre el conte de Barba Blava, utilitzant recursos com el Power point o el Notebook.
D’altra banda, dins les activitats individuals plantejarem tot un seguit d’activitats de concreció del que anteriorment hem tractat a les activitats en gran grup i com a recursos fonamentals utilitzarem per segona vegada el Power Point. Per tal de comprovar el nivell d’adquisició de determinats continguts exposats realizarem una darrera activitat a nivell col·laboratiu que consistirà en la creació d’un conte mitjançant el recurs interactiu de la webquest.
2. Marc de referència: una proposta justificada i raonada sobre la integració de les tic com a eines d’aprenentatge dins el currículum.
Avui ens trobem en la que ha estat anomenada “l’era digital”. Això és perquè estem vivint una gran revolució en noves tecnologies. Pràcticament tothom té un telèfon mòbil, i ja la majoria d’aquests telèfons tenen un grapat d’altres utilitats a més de telèfon. Les antigues càmeres fotogràfiques o de vídeo analògiques les hem canviades per les petites, econòmiques, pràctiques… i excel·lents digitals. L’accés a Internet és una activitat necessària per la majoria de persones des dels adolescents fins als empresaris, professors… tant per fer consultes, per comunicar-nos… També hem deixat molt de banda el correu convencional per utilitzar el correu electrònic, ja que aquest darrer és més ràpid, econòmic, fiable…
Internet ha estat una eina clau en aquest procés. Cada persona pot trobar-hi tot el que l’interessa dins aquesta gran xarxa. Nosaltres com a mestres, en tenim un nombre il·limitat de recursos. Hi trobem pàgines destinades a la realització d’exercicis de qualsevol temàtica, entre elles: aprendre llengües, matemàtiques… A més, ens obri les portes a l’hora d’agafar recursos, comunicar-nos amb les famílies a través d’un bloc, per exemple. És necessari ensenyar als més petits l’us d’aquesta eina amb la que podem accedir a un il·limitat espai de jocs, cultura, activitats… I, el més important, nosaltres podem crear recursos amb una gran facilitat i els podem compartir.
Els llibres continuen essent necessaris avui, però dins les escoles més capdavanteres ja n’hi trobem ben pocs d’aquells grapats de llibres que emprarem quan cursarem primària, fa dues dècades. Aquests són substituïts, a poc a poc i amb l’oposició de les editorials, per els ordinadors a les aules i altres recursos com les pissarres digitals. Pels mestres aquestes eines són molt potents ja que ens permeten treballar amb més flexibilitat de recursos i no estar fermats a seguir un llibre. Amb aquesta mesura aconseguim, en part, fer un bé al medi ambient i a la nostra butxaca. Ja que a llarg termini estem enfocant part de l’aprenentatge a l’ús de l’ordinador, necessitem que els nins dominin aquesta tecnologia.
Aquests són un grapat de motius pels quals ens veim forçats a incloure l’ensenyament de l’ús de les diferents tecnologies que tenim al nostre abast als més petits. D’aquesta manera aconseguirem que es puguin integrar dins el món digital en el que vivim sense problemes. Tenim la necessitat d’ajudar als nins a aprendre a manejar les diferents tecnologies perquè siguin persones competents per viure i desenvolupar-se dins la nostra societat sense problemes.
3. Una proposta pràctica d'integració de les TIC al centre / aula. Planificar un projecte de treball que integri les TIC.
- Definir les competències que es treballaran
Competència vol dir ésser capaç d'utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes, en les quals es fa necessari coneixements vinculats a diferents sabers i per tant coneixements transversals. Ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d'acord a la dimensió social de cada situació. Així doncs, el terme competència inclou tant els sabers (coneixements teòrics) com les habilitats (coneixements pràctics o aplicatius) i les actituds (compromisos personals).
La competència comunicativa és la capacitat d'usar correctament una llengua per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per Dell Hymes el 1966 per a les llengües estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) més el component gramatical. És un concepte central en didàctica de la llengua, que veu com a màxim objectiu dels professors aconseguir la competència comunicativa dels seus alumnes. Suposa un apropament a l'ús real de la llengua i no sols el teòric, és a dir, considerar l'idioma com un instrument de comunicació i no com un simple objecte d'estudi.
Aquesta competència és la principal, és la que ens centrem més dins del nostre projecte, la que treballem més i li donam més importància, ja que és la que fa referència a la d’expressar-se i entendre, i això en és el que es treballa quan es fa lectoescriptura.
La competència digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. A més, ajuda a desenvolupar totes i cadascuna de les competències clau enumerades i descrites a l'informe executiu de l'OCDE (2005): l'ús interactiu de les aplicacions, la interacció amb grups heterogenis i l'actuació autònoma. L'ús interactiu de les aplicacions implica transformació de la manera de treballar i canvis en l'accés a la informació i el coneixement. Ambdós factors demanen l'adquisició de l'alfabetització digital, és a dir, del domini d'unes habilitats tecnològiques bàsiques (navegació per Internet, ús del correu electrònic, dels cercadors i de programari) que ha d'anar acompanyat d'una reflexió sobre el potencial i la naturalesa de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Aquesta competència també és una de les més importants dins el nostre projecte, ja que és la competència que fa referència a les TIC i aquestes juguen un paper molt important, el paper principal juntament amb la lectoescriptura, per al nostre projecte.
Competència artística i cultural: Consisteix a conèixer els codis, referents, models i tècniques de les diferents arts al llarg de la història i el present, desenvolupar el gust estètic i el judici crític, fomentar la creativitat dels alumnes i la seva imaginació perquè i dominar els elements més importants del cànon i les normes socials de la pròpia comunitat.
En aquesta competència el que treballem nosaltres es la cultura, feim activitats per a que els alumnes coneguin una mica millor la nostra cultura, les coses d’aquí. També amb l’art, pensem que fer material multimèdia utilitzant dibuixos i altres activitats també es reflexa la competència artística.
Aprendre a aprendre: Fa referència al fet d'enrolar-se en un aprenentatge amb l'objectiu d’adquirir els sabers i les habilitats constitutius de la capacitat d'aprendre, és a dir, de la capacitat de preparar i de prendre les decisions referents a la definició, els continguts, l'avaluació i la gestió d'un programa d’aprenentatge.
Aquesta competència es treballa de forma indirecte, vull dir, que no hi ha cap punt que ho especifiqui, per adquirir sabers i habilitats els nins a mesura que facin els exercicis aprendran i desenvoluparan activitats com la que es fer un power point, una webquest,etc i a mesura de que les facin aniran aprenent molts de coneixements.
Competència d’autonomia i iniciativa personal: Un alumne competent en aquestes habilitats té un alt grau d'autoconeixement i control de les seves emocions, és capaç de fixar-se metes i decidir com arribar-hi, buscant-se elements de motivació i ajuda per aconseguir l'èxit. També acostuma a reflexionar sobre el que l'envolta i com l'afecta, pot liderar processos o buscar solucions a problemes basant-se en els propis recursos.
Aquesta és més o menys igual que la d’abans, perquè fa referència a l’autoconeixement i els nens a mesura que vagin fent les activitats ells sols obtindran coneixement i també sabran controlar les seves emocions, etc. I també totes les activitats que feim estan fetes per motivar a l’alumne el màxim possible i així obtinguin un alt nivell de coneixements.
Competència social i ciutadana: Consisteix en una sèrie d'habilitats socials, el coneixement de l'entorn comunitari i l'educació en valors. Una persona competent en aquestes destreses pot emetre un judici crític sobre la realitat que l'envolta, després d'haver-se informat sobre el seu funcionament, i actuar-hi. També té clara l'escala de valors que el mou (autoconeixement) i escull preferentment les conductes que afavoreixen la cohesió social, com ara la solidaritat.
Aquesta competència es la que treballarem amb l’ètica, l’altre punt fort del nostre projecte. Totes les activitats tenen uns valors a darrere i els alumnes han de saber quins valors es treballen aportant tot això coneixements que fan que a la llarga tenguin un judici crític amb al realitat gràcies al treball d’aquests valors.
- Definir les estratègies didàctiques: procediments, materials i eines TIC que es faran servir.
Per desenvolupar el nostre projecte, realitzarem diverses activitats en les que els alumnes treballaran els diversos continguts (principalment ens interessa treballar l’ètica, la lectura comprensiva i l’oralitat, tot i que podem treballar altres aspectes com l’ortografia i el vocabulari els quals, relacionem amb la lectura, ja que van lligats) en tres tipus d’agrupaments bàsicament. Els agrupaments principals són individual o per parelles i en gran grup. Una altra modalitat d’agrupament en la qual treballaran els alumnes és en treball col·laboratiu.
GRAN GRUP
Començarem per realitzar activitats en gran grup per tal d’introduir als alumnes (de 3r cicle) dins del món del conte (la seva estructura, els seus personatges, el seu caràcter i contingut, etc.). A continuació definirem les activitats que realitzarem:
Explicació inicial sobre el conte
1. Per començar, el mestre demanarà als alumnes què és el que saben sobre els contes. Si algun alumne sap en què consisteixen, ho explicarà als seus companys. Després, aprofitant el que l’alumne hagi aportat, el mestre definirà què és un conte.
2. Tot seguit, el mestre mostrarà un conte als seus alumnes (per exemple, Barbablava). El mestre es servirà d’un Power Point per anar mostrant les diverses diapositives a mesura que avança la història. Aquí és on els alumnes posaran en pràctica la seva escolta activa, ja que hauran d’estar atents al programa, el qual recitarà el conte a mesura que avancen les diapositives.
3. Una vegada llegit, el mestre farà un seguit de preguntes als alumnes per veure si han comprès el conte i per tal que ells mateixos distingeixin les diverses parts. El mestre completarà les respostes dels alumnes sobre la marxa.
Quants personatges hi ha al conte?
Algun té un paper en concret? (malvat, protagonista, secundari...)
El conte té diverses parts? (introducció, nus i desenllaç)
Aquest conte és alegre o trist?
Perquè creieu que els personatges actuen així? (Petit debat ètic)
Per poder explicar les diverses parts d’un conte i els seus components, el mestre es servirà de la pissarra electrònica. En aquesta, i mitjançant un notebook, el mestre tindrà present les diverses parts del conte per poder fer indicacions sobre aquestes mitjançant els bolígrafs (assenyalar, subratllar, relacionar...). Les definicions i explicacions sobre cada punt no seran redactades al notebook. El mestre les explicarà i els alumnes hauran d’estar atents.
Tot i que hem posat com exemple el conte Barbablava, no serà l’únic que es llegirà. A l’aula s’aniran llegint diversos llibres per tal de millorar el nivell de lectura dels alumnes (els alumnes llegiran diversos llibres a l’aula, en veu alta, per tal de progressar en la lectura). Alguns dels llibres que es llegiran són: la bella dorment, la caputxeta vermella, en Polzet, Blancaneu i els set nans... Així doncs, remarquem que en gran grup treballarem el conte i les seves parts mitjançant el material TIC: notebook i power point.
INDIVIDUAL O PER PARELLES
Mitjançant l’explicació en gran grup, els alumnes estan preparats per treballar el conte per parelles o de forma individual. D’aquesta manera tindran l’oportunitat d’aprofundir millor dins d’aquesta temàtica. Els alumnes realitzaran activitats destinades a treballar la lectoescritura i el contingut del conte (anàlisi del conte) mitjançant tècniques conductistes d’error i encert. Les diverses activitats aniran presentades en un Power Point on l’alumne haurà de triar l’opció correcta a una pregunta en concret i, d’aquesta manera, podrà avançar de nivell. Mitjançant aquestes activitats els alumnes podran comprovar que han entès l’estructura del conte (explicada pel mestre en gran grup) i podran millorar el seu nivell de lectoescritura.
Dins de la lectoescritura, el que es treballarà bàsicament és la lectura comprensiva i l’ortografia. Així doncs, remarquem que en gran grup treballarem el conte i la lectoescritura mitjançant el material TIC: power point.
TREBALL COLABORATIU
Després d’haver treballat en gran grup i per parelles o individualment els alumnes hauran après i treballat el conte suficienment com per poder crear-ne un ells mateixos. Així doncs, farem una activitat de treball col·laboratiu. Per la realització d’aquesta activitat ens servirem d’un webquest. El webquest és una eina d’aprenentatge molt utilitzada pels professors i consisteix en una sèrie d’activitats per internet que estan destinades a desenvolupar les habilitats cognitives superiors dels alumnes, el treball cooperatiu i l’autonomia. Aquest webquest consistirà en la creació d’un conte: els alumnes realitzaran pas a pas el webquest i, una vegada finalitzat, hauran obtingut suficient informació la qual hauran de composar per crear el seu propi conte. Depenent de com es realitzi el webquest els alumnes crearan un conte o un altre. Les parts de la webquest són els següents:
Introducció: En aquest apartat definirem quins són els diversos punts que els alumnes han d’esbrinar. En aquest cas, hauran de triar el paisatge on es desenvolupa la història, el dolent, el protagonista, el tipus de final, etc.
Tasca: En aquest apartat hi hauran les proves que els alumnes aniran superant per tal d’arribar a la conclusió final i aprendre el màxim possible. Les tasques no tindran subtasques i consitiran, bàsicament a buscar informació sobre els personatges, els paisatges, etc. per poder descriure’ls a l’hora de fer el conte.
Procés: El procés a seguir a cada tasca serà un procés ben senzill. A cada tasca hi haurà la tria d’una opció i l’eina per poder buscar informació sobre aquesta.
Recursos: Per tal d’obtenir la informació necessària, els alumnes hauran de cercar la informació a webs d’informació com la wikipedia o a altres fonts extretes d’internet.
Avaluació: Per avaluar als alumnes, cada grup haurà d’exposar oralment a la resta de la classe el que han après amb aquesta experiència. El professor avaluarà el nou coneixement dels seus alumnes.
Conclusió: Al final de tota l’activitat els alumnes poden posar en comú el que pensen sobre aquesta i si els ha agradat la manera d’aprendre.
Una vegada fet el webquest i obtingut el conte, els alumnes exposaran el conte als seus companys mitjançant un Power Point Multimedia Interactiu on desenvoluparem tot el conte a través de diapositives. En aquest conte hi hauran incorporades algunes preguntes (perquè els alumnes hi puguin interactuar) de tipus similar a les de l’activitat individual o per parelles. Així els alumnes podran seguir el transcurs de la història a la vegada que aprenen mitjançant una eina TIC molt completa.
Per exemple: Si el conte que desenvolupem és la bella dorment i parlem sobre la bruixa, podem demanar en una diapositiva si aquest personatge representa el dolent de la història.
El conte que nosaltres exposem es diu “Feni, el moix màgic”. Mitjançant les diapositives narrem el conte i hi anem intercalant preguntes sobre aquesta història. A l’exercici hem narrat el conte de manera escrita per deixar constància de la història. A l’escola, els nens no escriuran el text, sinó que el grabaran (com en el conte de Barbablava). Així practicaran l’expressió oral a l’hora de grabar i l’escolta activa a l’hora de sentir la història.,
Per crear aquestes activitats ens hem servit de la següent bibliografia:
Ensenyar llengua. Cassany, D.; Luna, Marta i Sanz, Glòria. Barcelona: Graó, 1993, 560 p. http://webpages.ull.es/users/manarea/webquest/
- Creació dels materials TIC necessaris (webquest, materials amb el notebook, presentació multimèdia,etc....) i la seva guia didàctica.
A continuació presentaré els materials TIC necessaris i la seva guia en l’ordre que apareixen durant el transcurs de les activitats: En les activitats de gran grup farem servir un power point i un notebook
El Power Point consisteix en 11 diapositives en les que es narra el conte de Barbablava. Les instruccions són molt senzilles: El mestre no ha de fer res més que iniciar la presentació i pitjar a l’arxiu de so a cada diapositiva perquè es pugui reproduir la narració del conte.
El notebook no necessita instruccions ja que únicament consta de guia per a l’explicació del mestre. A mesura que el mestre avança la seva lliçó, anirà marcant amb el bolígraf les diverses anotacions que seran presents a la pissarra electrònica (estructura del conte, personatges, etc.
En les activitats individuals o per parelles farem servir un Power Point.
En aquest Power Point les activitats apareixeran de forma desordenada i serviran per treballar (com hem dit abans) els següents conceptes (en ordre):
L’estructura del conte i preguntes sobre contes concrets.
La lectura comprensiva (veurem que sense llegir i comprendre la resta del text, no es podria trobar la solució).
L’escritura (ortografia).
Les instruccions per utilitzar aquest exercici són molt senzilles: els alumnes únicament han de llegir la pregunta i clicar sobre l’opció correcta. Si han encertat, passaran a l’activitat següent; si no l’han encertat, hauran de clicar una altra opció.
En l’activitat de treball col·laboratiu farem servir un webquest
El web quest que farem servir és molt senzill. Els alumnes hauran d’iniciar el power point on hi ha el webquest i seguir les instruccions que en aquest apareixen. A mesura que avancen podran accedir a diversos espais d’informació sobre les diverses opcions i, una vegada fet el seu propi itinerari, tindran unes pautes suficients per inventar el seu propi conte.
Finalment es crearà un power point amb l’explicació del conte
El conte explicat amb el power point té un funcionament molt simple: s’han d’activar els arxius de so per poder escoltar el contingut de la història i entre aquestes aniran apareixent preguntes de tot tipus relacionades amb la història i amb el que hem treballat. Quan apareix una pregunta, s’ha de pitjar sobre l’opció correcta i aquesta donarà pas a la diapositiva següent. Aquesta activitat és una mescla entre el primer power point (explicació del conte de Barbablava) i l’activitat individual o per parelles. L’única diferència és que en aquest cas també hi hem escrit el relat, però a l’hora de posar en pràctica ha de ser esborrat perquè així els nens estaran més atents a la narració.
Per acabar adjuntem un vídeo en el que apareix la narració del conte “Els tres porquets” de Charles Perrault en versió mallorquina: “El gall, el menet, la godineta i el drac” mitjançant les TIC (power point).
- Proposta organitzativa de l'aula, racó o ambient TIC
L’organització de l’aula TIC serà la que empraran per a totes les assignatures, amb això vull dir que no hi ha cap aula específica de TIC, abans era la típica aula d’ordenadors, però això ja és molt antic, ara cada aula de cada curs també serà aula TIC, tots els materials TIC estaran dins l’aula sense necessitat de que per treballar les TIC hagin de marxar a una altra aula, així no perden tant de temps i ja es van familiaritzant perquè estan tot el dia rodejats de material TIC, tens tota la informació a un clic a totes hores del dia. El racó de TIC tampoc l’organitzarem així perquè només fer un racó és molt poc, seria casi igual com l’ambient TIC però sense haver-se de desplaçar de l’aula, així doncs tendria els mateixos inconvenients que l’ambient TIC. Per tant, l’organització del nostre projecte TIC seria l’aula del curs, on s’imparteixen totes les matèries, equipada i ambientada amb tots els materials TIC: pissarra digital interactiva, ordinadors per a cada alumne, etc. Amb això crees un ambient TIC per a totes les assignatures i així els alumnes ja s’hi van familiaritzant més aviat i, d’aquesta manera podran gaudir de tots els seus avantatges.
- Equipament necessari: maquinari i programari.
L’equipament que haurem d’emprar per dur a terme aquestes activitats, es trobaran dins cada aula ordinària per tal de facilitar l’accessibilitat de totes les aules als recursos TICS sense perdre temps en desplaçar-se, etc.
Aquests recursos són: -Ordinadors en totes les aules. Es distribuiran de manera que cada alumne pugui tenir un, o com a mínim un per cada parella. on treballarem les activitats individuals o per parelles.
-Pissarra Digital Multimèdia. Molt important, perquè la farem servir per mostrar les activitats en gran grup. Aquest recurs es molt beneficiós perque motiva i estimula als alumnes ja que es pot interactuar amb ella, es a dir, accedir a varies fonts o programes nomes clickant en ella sense tenir que gastar molt de paper per a cada alumne, alhora que fomenta la relació entre els alumnes que comparteixen opions i comentaris mentres es du a terme l’activitat, gracies també al professor que va guiant l’activitat i provocant aquestes situacions d’aprenentatge, casi sense que se n’adonin.
Els programes que més utilitzarem seran, audiovisuals i interactius com:
-Power point. Per treballar la lectura i comprensió dels contes mitjançant preguntes de comprensió, etc.
-Power point interactiu. Que els alumnes utilitzaran per mostrar als seus companys la seva pròpia creació d’un conte.
-Notebook. Durem a terme les activitats a traves de la Pissarra Digital, seran d’error-encert.
-Webquets. Amb les pautes i recuros per crear un conte.
-Repoducció d’un Video que narrarà els “Tres Porquets”.
També necessitarem els següents aparells i software:
- Micròfon: per gravar la lectura del text.
- Equip de so: per amplificar la gravació del text.
- Google Docs: per redactar el text i projectar-ho. Si no disposem de Google Docs podem emprar l‘Open Office.
Com a requisit indispensable, és necessària una bona connexió a internet per tal de poder utilitzar el Google Docs i obrir els enllaços presents a la webquest, power point, etc.
- Avaluació.
En la duta a pràctica amb els alumnes d’aquest treball, ens interessa, per saber en quin grau s’han aconseguit els objectius, fer una avaluació. En aquesta avaluació valorarem en quin grau han assolit els objectius els alumnes sobre els coneixements i aptituds que nosaltres, com a mestres i amb els recursos que tenim, els volem transmetre. També farem una avaluació sobre el nostre treball, fent una memòria de com s’han desenvolupat les diverses activitats i reflexionant sobre el paper que nosaltres els mestres hem tingut, pensant en quins aspectes, per part nostra, han sigut favorables i quins no ho han estat en el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
Per una banda, l’avaluació dels alumnes, estarà enfocada des de l’assoliment dels objectius tenint com a marc les competències bàsiques. I per l’altra banda la nostra pròpia avaluació estarà feta des d’una visió global de nosaltres mateixos sobre si docentment hem actuat de bona manera per a propiciar l’aprenentatge en els al·lots.
Avaluació del material utilitzat
Trobem adient fer una avaluació del material utilitzat, és a dir, traure conclusions sobre fins a quin punt els recursos informàtics, que són els principals de l’activitat, ens han servit per aconseguir els objectius que preteníem assolir. Per això avaluarem:
- Ús del Power Point.
- Ús del Webquest.
- Ús de la pissarra digital i del Notebook
Cadascun d’ells els volarem en la pràctica des de la vesant de les competències bàsiques pensant en quin grau han ajudat als alumnes a aconseguir els objectius segons aquestes.
Avaluació de l’alumnat
La metodologia que seguirem en el moment d’avaluar als alumnes serà la següent:
No realitzarem un examen final ni cap exercici per l’estil, l’avaluació s’anirà realitzant a mesura que es realitzen les diverses activitats tenint en consideració el treball i la implicació dels alumnes. La valoració del treball de l’alumnat es durà a terme durant la pràctica fixant-nos principàlment en dos aspectes: un, en l’actitud i l’interès vers l’activitat; i l’altre, en si realitzen o no satisfactòriament les activitats segons els objectius de les competències bàsiques. Tindrem en compte evidentment les característiques personals de cada alumne. Per dur a terme l’avaluació, es marcaran una sèrie d’ítems. Seran els següents:
Actitud i interès vers l’activitat en conjunt.
- Per damunt de tot s’observarà que els alumnes tinguem aquesta qualitat, ja que depenent de la natura de cadascú ens trobarem a alumnes que els costi brillar sobre certes aptituds que ens marquen les competències, però que al tenir una actitud positiva de voler participar i superar-se mereixeran com a mínim que se’ls valori amb una visió positiva.
Avaluació competència comunicativa.
- Desenvolupament amb èxit de les habilitats comunicatives: llegir, escriure, escoltar i parlar.
- Actitud positiva per comunicar-se amb els companys i amb els mestre i transmetre idees i adquirir coneixements.
Avaluació competència digital
- Desenvolupament amb èxit de les habilitats en la utilització dels recursos TIC. Aprenentatge de nous coneixements.
- Actitud positiva per obrir-se all món de les noves tecnologies.
Avaluació competència artística i cultural
- Adquisició dels coneixements culturals i artístics que ens ofereix l’activitat.
- Voluntat i interès per adquirir els coneixements culturals que ens ofereix el conte, a més de de les ganes d’adquirir cultura en general, valorant-se en gran mesura la que està relacionada amb la cultura pròpia balear.
Avaluació competència aprendre a aprendre.
- Grau en que els alumnes enfoquen els seus coneixements prèvis per realitzar l’activitat.
- Voluntat i interès que els alumnes ofereixen quan realitzen les activitats utilitzant el seu propi coneixement com a recurs d’aprenentatge.
Avaluació de la competència d’autonomia i iniciativa personal.
- Grau amb el que la iniciativa personal de l’alumne influeix en el moment de realitzar les tasques de l’activitat, sobretot en les activitats col·lectives.
- Capacitat de desenvolupar l’activitat amb independència sense l’ajuda del mestre, a partir de les explicacions donades inicialment. Açò no implicarà en cap moment que el mestre, dins del seu paper, ajudi a l’alumne quan sigui necessari, valorant la iniciativa personal de l’alumne com a un factor positiu mai com a negatiu, a no ser que l’alumne tingui una actitud negativa.
- Actitud positiva per voler participar en l’activitat i voluntat per voler tindre un rol participatiu en la realització de les feines.
Avaluació competència social i ciutadana
- Habilitats comunicatives, per expressar els coneixements en el conjunt dels membres de la classe.
- Actitud positiva per voler transmetre amb correcció els seus coneixements, escoltar als companys i al mestre i compartir idees amb ells. Actitud reflexiva sobre els continguts ètics de l’activitat.
2. Autoavaluació
Com hem dit abans és important que nosaltres com a mestres dugam a terme un procés de reflexió sobre la nostra manera d’haver dut a pràctica l’activitat d’ensenyar i fer aprendre als al·lots. Aquesta activitat sens dubte no estarà exclosa d’aquest deure. Per a dur-ho millor a la pràctica allò que farem fonamentalment és una memòria de com ha transcorregut, des del punt de vista més objectiu possible, l’activitat. Haurem de tindre en compte a més si els recursos que hem emprat han sigut els adequats.
-Reflexió final
Marc del projecte
En un principi, quan en el començament de curs a les classes de “Noves tecnologies” es va plantejar fer un treball en el qual es vegués un projecte on hi haguessin activitats per poder dur a la pràctica en les classes, i a més que utilitzarem les noves tecnologies, no vam saber en un primer moment en quina idea basar el nostre projecte.
Però, més avant vam pensar que la societat actual és una societat de canvis respecte a la societat de fa ara pocs anys i que dins aquests canvis en trobem de negatius. En la societat actual, uns dels nous factors que més han canviat la manera de viure i de veure les coses ha estat l’aparició de les noves tecnologies. Fins i tot molts intel·lectuals parlen d’una nova era sorgida a partir del boom d’aquestes. Amb aquest treball no aprofundirem si aquestes són les responsables de tots els canvis que ha hagut, però sí que creguérem que seria una bona idea utilitzar aquestes com una l’eina principal per lluitar contra aquests canvis amb una sèrie d’activitats reflectides en el nostre projecte.
En reunió de grup, arribarem al punt en comú, que uns dels canvis negatius dels que parlem és una minvada considerable de les habilitats comunicatives dels nins i de les persones en general, que abasten des de l’àmbit de la lectura, escriptura, l’expressió oral o inclús l’escolta. Pensem a més, que poden ser propiciats, en part per la presència de noves maneres de comunicar-se que han tingut gran estesa gràcies a les noves tecnologies, parlem dons de les xarxes socials en la web. Podem dir que aquestes, per una banda sí que han afavorit que els membres de la societat es comuniquen més, però en canvi han reduït consideràblement la qualitat d’aquestes relacions comunicatives. Per exemple per molt que ens comuniquem per diversos xats evidentment la qualitat de l’escriptura i de l’expressió que emprem, en general tot el personal, és prou baixa, per tant no treballarem molt aquesta habilitat, i com és evident tampoc l’habilitat oral. El mateix passarà amb les altres habilitats de comunicatives.
També és important comentar, degut a que el nostre treball tracta del tema “d’ètica i lectoescriptura”, l’aspecte ètic. A l’igual que abans també varem reflexionar sobre el fet que a la societat actual està començant a haver una certa mancança d’aptituds per desenvolupar amb èxit certes aptituds comunicatives, també vam concloure sobre l’existència d’una deshumanització de la societat, on comencen a haver falta de valors. Veiem com a possibles causes d’aquest problema certs canvis en la societat sobretot, propiciades per la creixent societat del consumisme salvatge, on cada vegada, el model de persona exitosa es troba menys dintre de valors com la bondat, on també el paradigma de la “dualitat del bé i del mal desapareix” i on la càlida estona de la mare llegint un conte al seu fill, en molts casos a penes es produeix.
És per això que vam creure convenient cercar-li a les TIC una vesant positiva de les moltes que hi té, i utilitzar-les com a recurs principal dins del nostre projecte, emprant alguns dels programes i sotwares , com són el Power Point o els webquest, emprant així les TIC per realitzar activitats, les quals pensem que són les que propicien el desenvolupament de les aptituds i valors els quals com ja hem comentat és un deure potenciar, sobretot sent mestres. Pretendrem per tant potenciar la lectura, llegint en classe a la pissarra digital; o propiciar el diàleg i l’ètica entre els membres de la classe, comentant l’argument dels contes i el seu missatge, entre altres.
- Desenvolupament de l’activitat, futura aplicació docent.
La realització del treball ha sigut prou agradosa, encara que el procés hagi estat lent, ja que hem estat molt temps per donar-li la forma que desitjavem, és a dir, tenir clara la metodologia del projecte amb una serie d’activitats amb coherència. L’objectiu el vam tenir prou clar des del principi, com a futurs mestres, hem volgut planificar un carrell d’activitats coherents que serveixin per treballar els objectius que abans hem comentat i creem que així ha sigut, ja que hem pretés que fossin completes abastint tots els punts que desitjavem dins de l’ètica i la lectoescriptura.
També estem molt satisfets, pel motiu que opinem que el que fem a la nostra carrera de Magisteri( treballs, activitats, etc, ) deu de servir-nos per al futur, com a recursos per emprar en la nostra professió, i pensem que aquest treball està emmarcat dins d’aquesta característica. Segurament molts dels membres del nostre grup l’emprarem com a recurs en el futur, o al menys com a idea, que ja és molt. Així i tot s’ha de dir que amb molta probabilitat té molt punts a millorar, i volem que sigui la futura pràctica com a mestres la que ens digui quins són, perquè sens dubte la pràctica docent serà el millors treball que realitzarem.
4. Proposta de gestió de les TIC al centre: Funcions de la comissió TIC
Les funcions de la comissió TIC són un conjunt de diverses accions encaminades a implantar les TIC com a eina eficient i útil per millorar la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge i, en general, directa o indirectament, totes les activitats que es desenvolupen al centre.
Per començar la comissió ha de promoure l’aprofitament de les TIC entre els membres de la comunitat educativa com una eina enriquidora i útil que serveix com a mitjà per a la comunicació, per facilitar la recerca, per millorar el procés educatiu i un llarg etcètera.
A més, aquest esforç de promoció ha de posar el focus en l’equip docent: fomentant l’ús de recursos TIC a totes les àrees del currículum, inserint els continguts propis de les TIC i, sobretot, promoure les aplicacions concretes del pla de lectoescriptura i ètica.
La promoció abans esmentada ha de dur simultaniament un procés de formació del professorat en les TIC que els ajudi a poder aprofitar el màxim possible les eines i recursos d’aquestes tecnologies.
Els integrants de la comissió han d’afavorir aquesta formació en l’ús de les TIC com a recurs educatiu oferint la seva ajuda a resoldre dubtes i cercant cursos atractius per als mestres.
Han de gestionar els recursos existents i el que no és menys important: Adquirir, crear i compartir nous recursos TIC. Aquesta funció és primordial perquè és el fonament necessari per introduir les TIC a les aules, disposar-ne’n.
A més a més la comissió ha de cuidar-se’n del correcte funcionament de l’equipament pero poder desenvolupar correctament les activitats.
Una altra funció és el suport a les tasques administratives que es derivin degut a l’ús de les TIC, com ara subvencions del govern i altres tipus de procediments burocràtics.
Per finalitzar, els membres de la comissió han de facilitar la comunicació dels membres de la comunitat educativa mitjançant les TIC gestionant recursos com ara web, forums, xarxes socials.
Equipament i material.
La comissió de les TIC s’encarregarà de tenir cura de les diferents eines i materials que configuraran l’equipament. Un dels mestres d’aquesta comissió se’n cuidarà del bon funcionament de l’equipament
L’equipament es desglossa en maquinari, programari i connexions:
Maquinari
Pissarres digitals SMART a les aules de 3r cicle. A cursos posteriors, amb la financiació adequada, s’estudiarà l’ampliació al segon i primer cicle de primària.
Un ordinador a cada una de les aules que conformen l’escola, per al seu ús com a racó TIC a l’aula, font de consulta i altres aplicacions.
Un aula d’informàtica amb, almanco, 15 ordinadors i el servidor
Ordinadors a la sala de professors (2), als despatxos, biblioteca (2) i consergeria
Fotocopiadora/impressora a consergeria
Impressora a la sala d’ordinadors
Altaveus (de baixa potència), a cadascun dels ordinadors de les aules. A l’aula d’informàtica, auriculars. Per a l’aula de música i la sala d'audiovisuals i usos múltiples es necessitaran altaveus millors (a partir de 2.1 i 45w)
Connexions
Es farà una xarxa local on es trobin tots els ordinadors de l’escola interconnectats. També tindran accés a Internet per aquest mateix cable. Hi haurà una xarxa wi-fi de l’escola.
Programari
Cada ordinador utilitzarà el sistema operatiu bàsic de Windows pre-instalat. Si sorgeix qualsevol problema es canviaria a Linux/Ubuntu. S’utilitzarà el paquet d’aplicacions ofimàtiques OpenOffice i altres aplicacions gratuïtes com ara Audacity o GIMP per a edició de sons i imatges. També s’instalarà el programari de les pissarres digitals als ordinadors corresponents. Pel que fa a l’antivirus, s’utilitzarà el AVG gratuït o un altre similar.
Per finalitzar, cada mestre tindrà la seva clau d’usuari amb la que podrà accedir als diferents ordinadors de l’escola. Cada ordinador tindrà 3 comptes: administrador, mestre i alumne amb diferents graus de permisos d’administració per delimitar les accions possibles de cada perfil d’usuari.
DECÀLEG PER A L’UTILITZACIÓ DIDÀCTICA DE LES TIC
Les TIC ens obrin tot un camp de recursos i de fons d’informació que cal aprofitar en la nostra pràctica docent i que emprant-los corrèctament poden tindre una enorme vesant didàctica. A continuació mostrarem un decàleg de raons per a la seva utilització a l’aula.
1. Font molt gran d’informació
Les TIC, com ja sabem tots és una font quasi inesgotable d’informació, és com una biblioteca gegant, és com poder viatjar a quasi totes les cultures per saber i aprendre moltes coses d’elles. Gràcies sobretot a l’Internet podem trobar en la xarxa informació de gran quantitats de temes i d’àmbits pràcticament del tipus que desitgem, gràcies a que qualsevol persona del món que tingui accés a la xarxa, amb uns coneixements bàsics pot donar a compartir tota la informació que desitge. Açò, sense cap dubte és un recurs al que el mestre i els alumnes deuen d’obrir-se cap a ell per aprofitar-ho en el dia a dia en l’escola.
2. Font d’informació de molt ràpid accés
A banda de considerar les TIC com una font molt gran d’informació pensem que és una gran qualitat la que té que la seva informació és de molt fàcil i ràpid accés poden accedir-hi en qualsevol moment.
3. Eina per comunicar-se en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Una de les coses que ha propiciat l’avanç en les noves tecnologies és facilitar la comunicació entre les persones gràcies a Internet.
Aquesta qualitat que tenen les TIC la devem d’aprofitar. D’aquesta manera podrem comunicar-nos amb les famílies més fàcilment per informa-les de la trajectòria i les activitats que estan realitzant els seus fills, per exemple amb un blog. També és un mitja important de comunicació entre els alumnes, sobretot a cicles elevats, quan ja puguin tindre uns coneixements bàsics d’informàtica els alumnes podran fer servir diferents recursos de per compartir informació i realitzar treballs fora de les hores de classe.
4. Recurs ecològic
A l’actualitat hi ha ja nombroses lleis i programes de part de les autoritats que promouen i inclús obliguen a dur a la pràctica, en l’escola, tasques de cura del medi ambient. Amb les TIC es poden estalviar quilos i quilos de paper, sobretot en documents i escrits que normalment una vegada s’han llegit fa que es pugui llançar el foli a la paperera. Una mesura d’actuació per exemple pot ser el donar l’opció als pares dels alumnes de rebre els documents d’informació ( sortides, reunions, etc. ) per correu electrònic.
5. Recurs d’estalvi i d’organització de l’espai
Com hem dit abans, un ordinador, i sobretot si té Internet pot emmagatzemar una gran quantitat d’informació, és com una biblioteca gegant. Imaginem si aquesta informació hagués d’estar en forma de llibres, no sabem el nombre de prestatgeries i d’espai que serien necessaris. Així, el mestre i els alumnes tenen a l’abast una gran quantitat d’informació que els hi serveix per a classe sense haver de dur cap sac gegant per transportar-la, sinó l’ordinador o una simple targeta de memòria.
6. Gran quantitat de programes i aplicacions.
Un dels motius, apart de per l’Internet, pels quals la informàtica resulta de tanta utilitat a les persones i per tant a l’àmbit de l’escola, és per tot el seu llistat ampli de programes i aplicacions. Evidentment no tots seran útils per l’escola, per tant el mestre haurà de saber quins d’ells l’hi pot facilitar la tasca docent dins de les seues necessitats. Per exemple un mestre de música, li pot ser d’una enorme utilitat tindre un bon editor de partitures, o saber manejar bé la pissarra digital per així fer més grata la visió d’una partitura als alumnes que necessiten tot tipus d’estímuls.
Els alumnes també deuran de tindre una mínima cultura sobre una sèrie de programes i utilitats bàsics que els hi poden ser molt útils en el present i en el futur, com per exemple són les eines d’ofimàtica per realitizar treballs. Els mestre deurà de donar-los les nocions bàsiques.
7. Eina per a l’integració d’alumnes n.e.s.e
La informàtica també ofereix un conjunt de programes fets aposta per alumnes n.e.s.e que els facilita el seu procés d’aprenentatge dins l’escola. Per exemple a les pissarres digitals trobem l’aplicació de poder fer més grans els caràcters que hi escribim, per així ajudar als alumnes amb problemes de visió. També existeixen nombrosos programes de lectoescriptura per a desenvolupar aquestes facultats en alumnes que tenen dificultats dins d’aquest àmbit.
8. Eina per a que els alumnes participen activament en l’aprenentatge.
Molts pedagogs teoritzen que l’alumne ha de participar activament en el seu procés d’aprenentatge, i que ha d’implicar-se amb el major nombre de sentits en ell, és el que diríem aprenentatge empíric.
Les TIC oferten nombroses aplicacions que fan que l’alumne participe en activitats que s’emmarquen dins d’aquesta premissa. Els jocs didàctics són un exemple clar d’activitats d’aquest tipus, on l’alumne participa activament en el seu procés d’aprenentatge pràcticament sense adonar-se’n.
9. Poden incrementar els agents que estimulen l’aprenentatge.
La societat actual està cada vegada, sobretot degut a l’avanç tecnològic, plena d’agents que estimulen els sentits i que sempre ens intenten cridar l’atenció. El nin o qualsevol persona quan surt al carrer està ja acostumada a una serie d’estímuls com són músiques i renous, imatges, etc, quasitots motivats per agents tecnològics. Molts nins també juguen amb el que anomenem videojocs, els quals, tenen imatges, colors, sons, etc que criden molt l’atenció dels nins. Ens deuríem plantejar com a mestres de quina manera podem introduir aquests elements en l’educació per fer-la més motivadora per als nins, degut a que fora de l’escola estan molt avesats a trobar-los.
10. Adapten als nens cap a una societat tecnològica.
A part de per tots els motius citats anteriorment, el fet d’introduir les TIC al centre és de per si bo pel motiu que amb el seu simple ús, positiu sempre que sigui possible, estem introduint als nins en la societat tecnològica que es trobaran en present i en el futur nomes sortint al carrer o en qualsevol professió que hagin de realitzar quan siguin majors.
